- 06 Nov, 2024
- CLM
- No comment
NEUROEDUCACIÓ: QUÈ ENS APORTA A L’AULA?
“ La neuroeducació constitueix un enfocament recent amb què fer front als reptes presentats per les polítiques educatives actuals, emfatitzant la necessitat d’afrontar el doble objectiu de concebre nous mètodes educatius eficaços i facilitar la comprensió al voltant de la seva pròpia eficàcia. “
Pasquinell (2012)
Què és la neuroeducació?
La neuroeducació s’està constituint com una disciplina emergent arrelada en la interacció entre els estudis de la ment, el cervell i l’educació. És entesa, doncs, com una transdisciplina que aglutina tres àmbits de coneixement diferents que interaccionen i s’interrelacionen donant resposta a les necessitats d’una educació preparada per encarar els reptes del S.XXI. La col·laboració interdisciplinària entre neurociència, psicologia i educació han constituït un espai d’investigació comú capaç de generar enfocaments educatius basats en l’evidència. No hem de considerar la neurociència com un nou corrent pedagògic ni tampoc com la solució a tots els problemes d’aprenentatge o als neguits que ens genera la necessitat de millorar la qualitat del sistema educatiu.
Què estudia la neuroeducació?
“ La neuroeducació ha acostat les ciències neurològiques i les psicològiques a
la pedagogia i permet establir un nou paradigma d’investigació denominat
neurociències de l’educació, aplicable a la psicopedagogia. “
Luís Bravo (2018)
Doctor en Psicologia i investigador
La neuroeducació té en compte
· els coneixements relacionats amb el funcionament del cervell:
· els processos que permeten la plasticitat cerebral relacionats amb les funcions cognitives superiors
· les bases neurològiques de la conducta
· el paper de les emocions en l’aprenentatge
· el funcionament de la cognició i la conducta humana
· el funcionament dels processos d’ensenyament-aprenentatge (metodologies, didàctica, materials, competències bàsiques, habilitats docents).
Neuroeducació, per què se’n parla tant ara?
En les últimes dècades, la disponibilitat d’eines no invasives per a l’obtenció d’imatges del cervell humà, ha permès als investigadors estudiar en quina forma es realitzen les connexions neuronals, com el cervell es construeix permanentment al llarg del desenvolupament (neuroplasticitat), modelant-se en estreta relació amb l’ambient, i quines són les àrees del cervell implicades en la realització de diferents tasques. Tanmateix, la possibilitat d’obtenir imatges dels efectes neurals de l’aprenentatge està ajudant a entendre tant les trajectòries típiques del desenvolupament com les atípiques, donant una informació molt valuosa sobre els límits de plasticitat dels circuits cerebrals implicats en l’aprenentatge.
Les conclusions dels diferents estudis realitzats aquests últims anys està permetent dades molt valuoses sobre el funcionament del cervell. Aquesta informació està facilitant una major comprensió sobre les bases neuronals i cognitives de les competències acadèmiques i la possibilitat d’estructurar millor els entorns d’aprenentatge, afavorint l’adquisició de les competències necessàries per integrar-se en la societat moderna. La rellevància dels resultats obtinguts en els estudis i investigacions realitzats s’ha traduït en un gran nombre d’inversions en programes d’investigació interdisciplinaris. Aquest corpus científic està servint de plataforma per a l’educació basada en l’evidència.
“ L’originalitat d’aquesta aportació de les neurociències a la psicopedagogia
ha estat investigar els punts de contacte i d’interacció entre la biologia
del sistema nerviós central i els estímuls culturals, verbals i emocionals
amb les estratègies pedagògiques. “
Szücs i Goswami (2007)
Quins són els avenços que han permès les investigacions en neuroeducació?
- la comprensió dels mecanismes neuronals subjacents a les competències bàsiques de l’educació formal, com ara la lectura i les matemàtiques
- la comprensió de la relació de la música amb les emocions i estats d’ànim i el desenvolupament de la memòria, el raonament espai-temporal, la capacitat creativa i el llenguatge
- la comprensió dels efectes de l’exercici físic sobre la funció cerebral (millora de les funcions sinàptiques neuronals, l’aprenentatge i la memòria, la funció sensoriomotora i l’ansietat)
- el coneixement de les característiques del desenvolupament cerebral del nen i l’adolescent
- la comprensió de que la variabilitat de l’estat socioeconòmic afecta les capacitats neurocognitives
- el coneixement del paper de la família i les variables relacionals
- el coneixement del paper que tenen les emocions en el desenvolupament cerebral
- el coneixement de que les actituds cap a l’aprenentatge milloren aquest aprenentatge.
Què ens ofereix la neuroeducació als docents?
La neurociència aporta als docents evidències sobre el procés d’aprenentatge del cervell i la seva plasticitat. Tenir en compte aquesta informació i aplicar metodologies i estratègies que s’adeqüin a la forma en què el cervell aprèn permetrà donar una nova visió de la tasca dels docents, no com a transmissors de continguts sinó com a professionals en el desenvolupament de processos d’ensenyament-aprenentatge.
PER A SABER MÉS:
Bueno i Torrens, D., 2018. Cerebroflexia. Barcelona: Plataforma.
Bravo Valdivieso, L., 2017. Neurociencias cognitivas y educación. Revista de Psicología de Arequipa, (7), pp.117-130.
Neuroeducació: aportacions de la neurociència als plantejaments educatius, Revista Catalana de Pedagogia Volum 11, 2017, (17-55)
Gustems, J., Calderon-Garrido, D., Calderon C., 2016. Música i desenvolupament cognitiu: una revisió. Temps d’Educació, (50), pp.87-98.
