- 06 Nov, 2024
- CLM
- No comment
3 FACTORS CLAU PER PROPICIAR BONS APRENENTATGES
En els últims anys, els estudis en neurociència ens estan ajudant a descobrir com es produeix el procés d’aprenentatge i quins són els factors que el propicien. Les noves tècniques de visualització cerebral han permès veure quin és l’efecte en el cervell de les persones estudiades davant dels diferents estímuls proposats.
Quines són les són les bases per a l’aprenentatge de llarga durada?
L’impacte emocional que la situació d’aprenentatge representi en l’aprenent (sigui quina sigui la seva edat), l’efecte sorpresa i la motivació (ja sigui implícita com explícita) són 3 claus imprescindibles per assolir aprenentatges que perdurin en el temps.
Quin és el paper de les emocions en l’aprenentatge?
Les emocions són reaccions inconscients que garanteixen la supervivència però que hem d’aprendre a gestionar. Alhora, les emocions són les que mantenen la curiositat pel que passa al nostre entorn, ens permeten comunicar-nos i són imprescindibles en els processos de raonament i presa de decisions. Tal i com afirma Antonio Damasio, els processos emocionals i els cognitius són inseparables. Tanmateix, però, són les emocions positives les que faciliten la memòria i l’aprenentatge (Erk, 2003).
És important fer de l’aprenentatge una experiència positiva i agradable, generant climes emocionals positius que facilitin l’aprenentatge i la confiança dels infants. Quan els infants i joves es senten escoltats, respectats i noten que són importants més enllà de les situacions educatives que se’ls proposen, estableixen un lligam emocional que els predisposa a aprendre. Altrament, els estudis han demostrat que, els estats emocionals negatius com la por o l’ansietat dificulten el procés d’aprenentatge.
És possible aprendre en situacions en què no hi ha un impacte emocional?
Sí que és possible, amb la pràctica adequada i continuada en el temps. Però hem de tenir en compte que, a escala neuronal allò que no s´utilitza es perd i, per tant, quan la pràctica s’atura, l’aprenentatge s’oblida.
Per què l’efecte sorpresa beneficia l’aprenentatge?
Els estudis en neurociència han vist que davant d’una sorpresa o recompensa inesperada, s’activen neurones que alliberen molta dopamina, també coneguda com hormona del plaer, i que quan no hi ha sorpresa ni recompensa, això no passa. Aquestes recompenses o premis poden ser fer una activitat nova, un joc, una activitat que impliqui moviment, iniciar l’activitat a partir d’un element disruptiu,… El que optimitza l’aprenentatge, més que la recompensa en sí és que aquestes sorpreses apareguin de forma inesperada. Per aquest motiu és interessant no seguir sempre una mateixa rutina de classe sinó anar canviant la seva estructura.
La sorpresa facilita l’atenció?
Sí, efectivament. Els estudis en neurociència ja han demostrat que és difícil mantenir l’atenció durant més de quinze minuts i el fet de repetir als i les alumnes que posin atenció no és suficient per a que la reprenguin. Introduir un element sorprenent és el detonant ideal per reactivar l’atenció. El cervell humà és curiós i té motivació per aprendre. És aquesta curiositat innata la que activa les emocions que propicien l’atenció, facilitant l’aprenentatge.
Quin paper té la motivació en el procés d’aprenentatge?
La motivació és bàsica per aprendre, és el motor de l’aprenentatge. La motivació és inicialment intrínseca i és una resposta emocional que, quan obté resultats positius (entendre una idea, resoldre un problema, realitzar adequadament una activitat,…) allibera dopamina, facilitant el procés d’aprenentatge.
Ens passa a tots, quan una qüestió no ens interessa, no parem atenció en ella, ens costa molt dedicar-li el temps i l’esforç necessari per entendre-la i dominar-la i, de seguida, l’oblidem. La motivació també està directament relacionada amb l’èxit, de manera que quan una cosa ens costa de fer o d’aprendre, ens desmotivem fent impossible que assolim aquell aprenentatge. Tanmateix, quan aconseguim realitzar l’activitat proposada, la confiança adquirida en les habilitats i capacitats pròpies ens motiva i esperona per intentar assolir altres aprenentatges.
PER A SABER MÉS:
David Bueno, “Cerebroflexia. El arte de construir el cerebro“. Dr. En biología i professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona.
Francisco Mora, “Cerebro, emoción y educación”. Dr. en Medicina y Neurociencia. Catedrático de Fisiología en la Universidad Complutense de Madrid
”Cervell emocional, social i relacional. Converses amb Marta Tresserra”. Doctora i investigadora en neurociències.
Aprendemos juntos. BBVA.
“Las funciones ejecutivas del cerebro son imprescindibles para el éxito” Jesús C.Guillén. Profesor del posgrado de neuroeducación de la UB, del máster de neurodidáctica de CADE en Madrid
Disponible a https://www.youtube.com/watch?v=87W7RY4nzjE
Escuela con cerebro. ”Educación emocional y social. Entrevista a Rafael Bisquerra”. President de la RIEEB, director del Postgrau en Educació Emocional i Benestar (PEEB) i del Postgrau en Intel·ligència Emocional a les Organitzacions (PIE) de la Universitat de Barcelona (UB).
Disponible a: https://escuelaconcerebro.wordpress.com/2013/03/01/educacion-emocional-y-social/
Escuela con cerebro. ”La atención, un recurso limitado”.
Disponible a https://escuelaconcerebro.wordpress.com/2012/03/04/la-atencion-un-recurso-limitado/
