- 06 Nov, 2024
- CLM
- No comment
BENEFICIS DE L’EDUCACIÓ MUSICAL A L’ESCOLA
Hi ha evidències dels beneficis de l’educació musical?
En les últimes dècades s´han realitzat diferents estudis sobre els beneficis de l’entrenament o la pràctica musical en nens i adults en els que de forma més o menys concloent es mostren millores o possibles millores a curt i/o llarg termini en relació a la memòria verbal, l’atenció sostinguda, el control motor, la discriminació auditiva, les habilitats viso-espacials, les funcions intel·lectuals, el llenguatge, les matemàtiques, … . Més enllà d’aquests resultats, però, tenim les evidències que la neurociència està aportant sobre la importància de desenvolupar i millorar les funcions executives del cervell a través del plantejament de situacions d’aprenentatge a l’aula adequades. Entre totes les situacions d’aprenentatge possibles, les relacionades amb l’àrea de música tenen molt a aportar.
Les funcions executives del cervell es poden desenvolupar i millorar?
Els estudis realitzats en els últims anys han demostrat que sí, mitjançant l’entrenament. Proposar jocs i activitats que potenciïn l’atenció, la percepció, la memòria, el llenguatge, la comprensió, el raonament, el control executiu, l´orientació, la velocitat de processament,… permet desenvolupar les funcions executives del cervell. Plantejant propostes didàctiques que incorporin aquest tipus de jocs i activitats millorarem no només el rendiment acadèmic sinó la capacitat dels infants i joves d’enfrontar-se a situacions noves i actuar de forma raonada, serena i creativa en el transcurs de la seva vida.
Tanmateix, s’ha demostrat en diferents estudis que les diferents habilitats que permeten el desenvolupament de les funcions bàsiques del cervell milloren quan estem relaxats, estables emocionalment, sans i estem confiats i socialment acceptats, és a adir, quan gaudim d’un estat emocional positiu.
Com desenvolupem les funcions executives del cervell des de l’aula de música?
Per la seva naturalesa, l’àrea de música ofereix nombroses situacions en què es donen les condicions per estimular i millorar les funcions executives bàsiques (control inhibitori, memòria de treball i flexibilitat cognitiva) i els processos que se’n deriven (planificació, anticipació, presa de decisions, raonament, autocorrecció, autoregulació emocional, atenció dirigida o focalitzada,…). De fet, la majoria de tasques, jocs i activitats que proposem a música requereixen de la confluència de diferents habilitats de forma simultània.
Quan aprenem les notes i les figures, llegim una partitura o reconeixem diferents elements musicals en una peça musical, entren en joc habilitats com ara l’atenció, la memòria de treball, l’anticipació, l’autocorrecció, … entre d’altres. Quan interpretem una peça amb instruments de placa, fem un acompanyament amb instruments de percussió indefinida o amb percussió corporal, cantem una cançó o aprenem una dansa requerim de les anteriors habilitats i hi afegim la coordinació motora, la planificació i la presa de decisions.
La música és una gimnàstica cerebral. És de les poques activitats que activa tot
el cervell simultàniament. Hauria d’haver música a tots els nivells,
no només escoltar música sinó tocar música, tocar un instrument.
David Bueno
Doctor en Biologia, professor i investigador de
Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament, Universitat de Barcelona.
Les propostes didàctiques que realitzem a música permeten la col·laboració entre iguals, l’esperit de superació, la concepció de l’error com a part de l’aprenentatge i, sobretot, garanteixen un estat emocional òptim degut a l’efecte que la pràctica musical (escoltar música, cantar, tocar, ballar, fer percussió corporal, discriminació auditiva,…) exerceix sobre la producció de neurotransmissors relacionats amb el plaer i la felicitat i el control sobre les hormones de l’estrès. I ja sabem el paper que les emocions tenen sobre l’aprenentatge…
El cervell recorda allò que l’ha emocionat.
David Bueno.
PER A SABER MÉS:
Bueno i Torrens., D., 2020. Neurociència per a educadors. 1st ed. Barcelona: Col·lecció Rosa Sensat, Ed. Octaedro.
Blakemore, S., Frith, U. and Marina, J., 2019. Cómo aprende el cerebro. 1st ed. Barcelona: Booket.
Revista Catalana de Pedagogia, 2022. Incidència de les funcions executives en el procés d’aprenentatge. Aportacions de la neurociència als plantejaments educatius. (Volum 11), pp.17-55.
